LA BANDA

di Filippo Vismara

Nön da Castan sem furtünàa,

a podum propi dì da vesŝ a cavall;

gh’em una banda che l’è special,

l’è la banda de la Santa Cecilia,

ai sunan che l’è una vera meraviglia.

Quando pö in lì pront per sintì il via,

sü l’atenti per atacà,

l’è un quei coss che fa incantà.

Nön a sentum: dal clarin al quartin,

al sax, al flauto, al pistuncin,

al bumbardin, al flicornu, al trumbun,

al bass e ai campanell,

ai piatti e al tamburell,

al tambur e a la curnetta:

l’è una banda che l’è cumpleta.

In istrüi dal bravissim Maestar Gianella,

l’è una banda cumpleta e bèla.

Adess, pö, gh’emm dent anca i signorin che fan curona,

fra tücc in brava gent e de pasta bona.

Quand pö sfilen inquadràa,

cun sto pass ben cadenzàa,

suta quela bèla divisa

ai paran tanti suldàa,

ma… de quei graduàa!

“Ti, Pierina, rosa, Bianca,

dervi l’üsc, te sentet no ca ghe passa la banda?

Ma sì, spalanca la finestra,

quand sona la musica el par semper festa!

Te sentet no i piatt, il tamburell e la grancassa?

Ai riempen de gioia e de festa la nostra bèla piazza.

Bravi fiö, a sunì propi ben de bon,

a fi cuntent Sant’Ambrös e anca San Zenon!”

Gh’è pö un grupett che dent per dent se distacchen

E in certi ucasion cumbinen sü di bei valzarett,

propri adatti per fa balett.

Ueh, sem verament al cumplet!

D’està, se sa, che tüti i salmi finissen in gloria

E, cumè disen i Bergamasc,

adess bisugneria andà a bev “un bicerin de quel bon”.

E San Pedar: “Bevè quel püse bon,

che l’è sempre quel nègar!”

Comunque: sursum corda, in alto i cuori, su con la vita!

Viva il bravissim Maestar Gianella,

Viva la banda de Santa Cecilia,

che i sonan che l’è una vera meraviglia!

E dal mument che semm chi in un bel parco,

in un bel prato verde,

se respira ben e al par propi de vess in una boscaglia,

viva la nostra cara e bella Italia!